El seu mandat durarà fins a la celebració de les properes eleccions europees, l'any 2019
Els membres del
Parlament Europeu han escollit ahir el democratacristià italià Antonio Tajani com al seu president per a la segona meitat d'aquesta VIII legislatura. Tajani, qui esdevé així el 30è a ocupar la presidència del
Parlament Europeu, ha estat elegit en la quarta ronda de votacions amb 351 vots dels 633 vots vàlids emesos, en superar al també italià Gianni Pittella (S&D), qui ha obtingut 282 vots. Tajani substitueix a l'alemany Martin Schulz (
S&D), qui presidia
la Cambra des de gener de 2012. Durant la seva exposició de candidatura ahir al matí davant l'hemicicle a Estrasburg, Tajani (en un discurs en anglès, italià, espanyol i francès) ha defensat la necessitat d'obrir la institució i "anar cap als ciutadans", així com de centrar el treball polític en la lluita contra el terrorisme, solucions a la migració, el canvi climàtic, l'agenda digital, la política energètica, el creixement econòmic, l'ocupació i el 'Brexit'. El seu mandat, per dos anys i mig, durarà fins a la celebració de les properes eleccions europees.
|
Un instant de la presentació de la candidatura per part d'Antonio
Tajani ahir a l'hemicicle del Parlament Europeu / EU PARLIAMENT |
Llicenciat en Dret per la
Universitat de Roma La Sapienza, Antonio Tajani va exercir com a periodista al setmanari
Il Settimanale, va presentar un programa de notícies radiofònic a l'emissora
RAI Radio 1, i va treballar també al diari
Il Giornale, per al qual va fer de corresponsal especial al Líban, a l'antiga URSS i a Somàlia. La trajectòria de Tajani al
Parlament Europeu va començar l'any 1994. Ha estat eurodiputat de 1994 al 2004 i novament des de juliol de 2014, sent escollit llavors vicepresident primer de
la Cambra. També va ser durant cinc anys vicepresident de la
Comissió Europea, primer com a responsable de la cartera de Transport, entre 2008 i 2010, i després de d'Indústria i Emprenedoria, de 2010 al 2014. A banda de Tajani, que pertany al Grup del
Partit Popular Europeu (PPE) amb 217 escons, i de Pittella, que pertany al Grup de l'
Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates (S&D) amb 189 escons, a la primera ronda de votacions per al càrrec es presentaven: la belga Helga Stevens, del Grup dels
Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) amb 74 escons; el també belga Guy Verhofstadt, del Grup de l'
Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE, per les seves sigles en anglès) amb 68 escons; la italiana Eleonora Forenza, del
Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL, per les seves sigles en anglès) amb 52 escons; la britànica Jean Lambert, del Grup dels
Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) amb 51 escons; i el romanès Laurentiu Rebega, del Grup
Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF, per les seves sigles en anglès), amb 40 escons. Avui els eurodiputats també escolliran els 14 vicepresidents que conformen la Mesa i els cinc qüestors, càrrecs que també es renoven cada dos anys i mig. És la segona vegada que, des que el president de
la Cambra és escollit (és així des del 1979), resulta elegit al quart torn de votacions: el precedent va ser l'any 1982, quan va ser escollit el neerlandès Pieter Dankert.
Els altres candidats que es presentaven a la presidència de la Cambra. A la fila superior, d'esquerra a dreta: Gianni Pittella, Helga Stevens i Guy Verhofstadt. A la fila inferior, també d'esquerra a dreta: Eleonora Forenza, Jean Lambert i Laurentiu Rebega / EU PARLIAMENT
+info:
http://www.europarlbarcelona.eu