El nou escenari de l'
Any Xammar serà a Barcelona, concertament al
Palau Robert, amb l'exposició titulada 'Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món', en reconeixement a la tasca que va portar a terme un personatge rellevant del periodisme i la cultura catalana. La mostra es pot visitar a la Sala 4 del 15 de setembre al 31 de gener. L'acte inaugural tindrà lloc el dilluns 15 de setembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre a la Sala 4 del
Palau Robert A l'exposició es presenta el documental que l'
Ajuntament de l'Ametlla del Vallès ha produït amb motiu de l'
Any Xammar, en què es dóna a conèixer el personatge des de diverses veus i perspectives: un treball amb entrevistes, recopilació de fotografies i informació. En aquest documental, titulat
Eugeni Xammar, la ploma silenciada, apareixen la primera secretària que va tenir per escriure les seves memòries, Lourdes Tanyà, i altres veïns de l'Ametlla del Vallès que hi varen tenir relació directa o indirecta, així com també d'altres personatge més coneguts: Joan Triadú, Heribert Barrera, Lluís Millet, Ramon Parellada, Amadeu Cuito, Oriol Izquierdo, Ramon Folch, Albert Manent, Isabel Clara Simó o Jaume Vallcorba. La mostra, que té com a comissari el periodista Joan Safont, està centrada entre els anys 1914 i 1945 i proposa un recorregut biogràfic i periodístic per deu fets històrics de la història universal, europea i catalana (de la
I Guerra Mundial a la
Guerra Civil, de l'ascens del nazisme a la proclamació de la República) seguits de prop per
Xammar, presentats a través dels seus articles a diferents mitjans de l'època:
La Publicidad,
La Veu de Catalunya,
Mirador,
El Be Negre,
Iberia o
Ahora.
El tret de sortida a l'
Any Xammar, commemoració sobre la qual ha informat anteriorment TITULARS.CAT (blocs
del 26/04/2014,
del 26/02/2014,
del 19/10/2013 i
vídeo report del 19/10/2013) va tenir lloc a finals del 2013, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement i el 40è aniversari de la seva mort. El promou l'
Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, localitat molt vinculada a
Xammar, amb el suport de la
Generalitat de Catalunya i la
Diputació de Barcelona. La Secretaria de Comunicació del Govern català va retre un primer homenatge a la seva figura el 2012, i va posar el seu nom al
Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar. Una iniciativa que té per objectiu impulsar la projecció internacional de Catalunya a través d'un contacte permanent amb els mitjans de comunicació d'arreu del món. Nascut l'any 1888 a Barcelona,
Eugeni Xammar va córrer món des de primers de segle en paral·lel a la incessant tasca d'escriure als diaris. L'any 1914, des de Londres viu dos fets decisius: l'esclat de la Gran Guerra i l'inici de la dedicació professional al periodisme. Corresponsal d'
El Día Gráfico i, posteriorment, de
La Publicidad, viatjarà al front britànic i, de tornada a Barcelona, l'any 1917 és nomenat cap de redacció de la revista aliadòfila
Iberia.
Tràiler del documental Eugeni Xammar, la ploma silenciada / AJ. AMETLLA DEL VALLÈS-YOUTUBE
L'armistici de novembre de 1918 l'enxampa en un hospital militar a França, i, després d'una breu estada a Madrid, on escriu per a
Le Figaro i
La Correspondencia de España, entra al servei d'informació de la Societat de Nacions. Instal·lat a l'Alemanya de la postguerra, es casa amb Amanda Fürstenwerth, exerceix de corresponsal de
La Veu de Catalunya i
La Publicitat, i acull el seu amic
Josep Pla. Junts fan un viatge per Alemanya, fruit del qual serà una entrevista a
Adolf Hitler, polemitzen sobre el periodisme català i visiten la Unió Soviètica. Home de món i catalanista, manté contacte amb els exiliats durant la
dictadura de Primo de Rivera, i amb la
proclamació de la República Catalana es posa al servei de
Francesc Macià. Amb la
II República, a més, serà nomenat delegat a la Fira de Mostres de Leipzig i agregat de premsa a l'ambaixada de Berlín. Des de la capital alemanya no s'està d'intervenir amb duresa en els afers de Catalunya, a les pàgines d'
El Be Negre i sota el pseudònim de Peer Gynt, mentre és testimoni de l'ascens del nazisme des de les pàgines del diari Ahora. Amb l'esclat de la
Guerra Civil, comença un periple d'exiliat, primer a París, on exerceix de secretari de l'ambaixada republicana, i posteriorment en diferents capitals europees. Amb la caiguda de Catalunya, abandona tots els càrrecs i s'instal·la amb la seva esposa a França, des d'on serà testimoni de la
II Guerra Mundial. A partir de 1945, col·labora amb els presidents
Irla i
Tarradellas, i escriu a diverses revistes de l'exili. De tota manera, la seva principal dedicació, a partir de llavors, es concentra en l'exercici de la traducció en organitzacions internacionals, professió que desenvoluparà fins que, vell i malalt, s'instal·la definitivament a l'Ametlla del Vallès, on ja passava temporades des dels anys 50 i on morirà l'any 1973, no sense haver dictat abans, al seu amic Josep Badia, unes interessantíssimes memòries titulades
Seixanta anys d'anar pel món.
+info:
http://www.eugenixammar.cat