dimarts, 17 de juliol de 2018

Ha quedat instal·lada sobre la via ferroviària de Granollers la passera per a vianants

Tal i com estava previst, la matinada de dissabte 14 a diumenge 15, aquest juliol, es va instal·lar a Granollers la passera per a vianants que creua la línia del tren de França i que comunica el Carrer Joan Enric Dunant i el Passeig de la Muntanya. Un cop col·locada la passera han de seguir els treballs per tal d'acabar d'instal·lar la rampa de baixada i connectar-la fins al Carrer de l'Enginyer, la qual cosa implica mantenir uns dies el tall de trànsit al Carrer de Joan Enric Dunant i posteriorment posar enllumenat.

La construcció d'aquest nou pont forma part del desenvolupament del sector urbanístic situat entre aquesta via ferroviària i el Passeig de la Muntanya i entre la rotonda del pont de l'Hospital, al nord, fins pràcticament el pont del Carrer d'Agustí Vinyamata, al sud. Aquest sector és un espai on s'hi estan construint 171 habitatges i també un nou parc que comptarà amb un itinerari per a vianants i bicicletes que travessarà les diferents zones arbrades i equipades per al joc i per a l'estada. Les obres les du a terme la Junta de Compensació del sector, òrgan que està format per diversos propietaris. Probablement aquest nou pont per a vianants, que millorarà la connexió a peu entre el barri de la Font Verda i el centre, es pugui fer servir cap a finals d'agost, coincidint amb la Festa Major.

Instal·lació de la passera, la matinada de dissabte 14 a diumenge 15, aquest juliol / AJ. GRANOLLERS

+info: http://www.granollers.cat

dilluns, 16 de juliol de 2018

El cicle de documentals Mar Fràgil comença avui

Té lloc al Museu de la Pesca de Palamós i es farà fins demà passat


Museu de la Pesca de Palamós / J. GELI; AJ. PALAMÓS
Inclòs a la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que organitzen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Muntaner, el cicle de documentals que es titula Mar Fràgil comença avui, el du a terme el Museu de la Pesca de Palamós i es farà fins demà passat. Mar Fràgil, que com a títol d'una activitat, segons consta, és la primera vegada que s'empra per part d'aquest museu palamosí i que potser es mantindrà per a eventuals futures edicions d'aquest cicle, iniciarà a les 20.00h la respectiva projecció de cadascun dels tres dies. Cada producció audiovisual és diferent però sempre està vinculada al patrimoni etnològic des d'una perspectiva històrica, amb una voluntat de donar a conèixer l'evolució que s'ha produït i comparar el territori, la societat i el sector pesquer d'abans i d'ara. Les tres sessions, gratuïtes i obertes a tothom, mostren diferents perspectives d'una Costa Brava, i en concret d'un Palamós, amb una transformació produïda pel pas dels anys, pels canvis d'hàbits, per l'impacte tecnològic en les activitats quotidianes, per la desaparició d'oficis emblemàtics, però també per la reivindicació col·lectiva i la mirada cap al futur. Els debats posteriors a la projecció de les imatges intentaran posar en context els audiovisuals i els seus protagonistes.

A la primera de les sessions, la d'avui, es projectarà el documental L'època daurada del moll de Palamós, material amb el qual es fa una mirada a l'àmbit portuari palamosí mitjançant les imatges enregistrades per Narcís Sans, qui al llarg de la segona meitat del segle XX, va enregistrar diferents escenes, moments i personatges del port palamosí. Demà serà el torn per a la projecció de La Carmeta i el moll, de Maria Velasco; aquest curt mostra la Carmeta, de 80 anys i de Roses, com una de les darreres "remendadores" de la costa catalana: a través del seu testimoni es fa un recorregut històric del món de la pesca per tal d'abordar el passat, el present i el futur del pescador; la pròpia Maria Velasco i amb Eliseu Carbonell, antropòleg i professor a la UdG (Universitat de Girona), estaran presents i amb ells s'obrirà una conversa quant al paper de la dona en el món de la mar. El cicle Mar Fràgil es tancarà demà passat amb el documental La transformació de la pesca: aquest treball realitzat per diversos autors recull molts canvis ocorreguts al Port de Palamós en les darreres dècades i està previst comptar-hi amb els pescadors locals Fèlix Boquera i Carles Figueres.

+info: http://www.palamos.cat

diumenge, 15 de juliol de 2018

Terrassa recuperarà l'ús públic de l'edifici en el qual anteriorment estava el consistori

L'antic ajuntament de Terrassa vist des del balcó
de l'ajuntament actual / AJ. TERRASSA
L'Ajuntament de Terrassa recuperarà properament per a la ciutat l'antiga Casa de la Vila, ubicada al Raval de Montserrat número 13, a tocar de l'edifici consistorial actual, situat al mateix Raval número 14. La Junta de Govern Local ha aprovat abans-d'ahir el conveni que farà possible una permuta entre el consistori i l'Institut Industrial de Terrassa, propietari de l'immoble que l'Ajuntament fa anys que vol recuperar. A canvi de l'edifici, l'Ajuntament de Terrassa cedirà a l'entitat un solar edificable ubicat al Carrer de Marconi número 217, qualificat d'ús industrial. La signatura del conveni tindrà lloc al llarg del proper trimestre i, en paral·lel, el consistori està treballant en un estudi que determinarà els usos d'aquest emblemàtic edifici, en funció de les seves característiques. Fonts de l'Ajuntament de Terrassa, en paraules recollides en una nota informativa que el consistori ha emès quant a aquest assumpte abans-d'ahir mateix, remarquen: "Amb l'aprovació del conveni per part de la Junta de Govern es materialitza la feina feta fins ara per assolir la preservació patrimonial i històrica de l'edifici i, alhora, tornar a donar-li un ús públic, i es posa en marxa la tramitació necessària per a fer-la efectiva".

Inaugurat el 1836, l'antic consistori terrassenc el va projectar Jacint Matalonga. El 1904, quan l'edifici ja era la seu de l'Institut Industrial de Terrassa, s'hi van fer obres de reforma, dirigides per Lluís Muncunill. L'immoble, que consta de baixos, planta i golfes, presenta una planta simètrica, amb el saló de plens com a element central. El saló conserva encara pintures, vitralls i altres elements decoratius de Joaquim Vancells, un dels principals introductors de la pintura modernista a Terrassa. A la façana principal, com a testimonis de l'ús original de l'edifici, es mantenen dos relleus que reprodueixen la torre de l'escut de la ciutat. L'edifici va ser la seu consistorial fins al 1898, quan va passar a mans de l'Institut Industrial de Terrassa, que el va ocupar fins al 1952. A dia d'avui aquesta entitat manté la propietat de l'immoble, encara que ha tingut des d'aleshores altres usos: durant els anys 80 i 90 va acollir el Centre Excursionista de Terrassa, motiu pel qual avui encara molta gent coneix l'edifici per aquest nom, més que per Institut Industrial o antic ajuntament.

+info: http://www.terrassa.cat

dissabte, 14 de juliol de 2018

Barcelona té definit el Pla de mobilitat de Ciutat Vella 2018-2023

El model que preveu el Pla de mobilitat de Ciutat Vella 2018-2023 prioritza els vianants i reordena l'accés dels diferents mitjans de transport al districte segons les zones i les franges horàries, ha donat a conèixer l'Ajuntament de Barcelona mitjançant una nota informativa que ha emès el passat dilluns. Aquest pla, definit per mitjà d'un procés participatiu dut a terme entre el juliol de l'any passat i l'abril d'enguany amb veïnat i entitats de la zona, té un pressupost de 83 milions d'euros i pretén ajustar el model a les particularitats de Ciutat Vella, consolidant l'ús del metro, bus i taxi com a mitjans de transport dels residents que volen desplaçar-se dins del districte i a altres zones de la ciutat, i dels veïns i les veïnes de la resta de districtes que volen anar a Ciutat Vella.

S'ampliarà la cobertura del Bus de Barri perquè els equipaments municipals i sanitaris estiguin més ben connectats, es reordenaran les parades de taxi per tal d'ampliar-ne la cobertura i adaptar-la a la demanda actual, i s'estudiarà construir una nova boca de metro a l'estació de la Barceloneta. Per a reduir el trànsit de pas de vehicles privats, se'n limitarà l'accés a l'interior del districte a l'horari de càrrega i descàrrega i a les nits, mitjançant un sistema de gestió intel·ligent i controls d'accés que diferenciï el tipus d'usuari. Pel que fa a l'aparcament, se substituiran les places d'àrea blava per places d'àrea verda i distribució de mercaderia, i s'ampliaran les places per als residents. Es passarà dels 7,7 quilòmetres actuals de carrils bici a 15 quilòmetres i es farà un carril bidireccional que ressegueixi el perímetre del districte; també es preveu augmentar les places d'aparcament de bicicletes del districte i reubicar les estacions de Bicing. A més, i entre d'altres mesures, s'ampliaran les places de motos en aparcament soterrat amb l'objectiu d'eliminar-ne progressivament les de la calçada. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona, en paraules recollides a la referida nota, remarquen: "Aquest districte està marcat per l'activitat turística i el nombre creixent de visitants, una densitat comercial dues vegades més elevada que a la resta de districtes, un teixit urbà històric amb una estructura singular de l'espai públic i més carrers pacificats que en altres barris".

L'informe de participació del Pla de mobilitat de Ciutat Vella 2018-2023 / AJ. BCN

+info: https://www.barcelona.cat

divendres, 13 de juliol de 2018

L'Ajuntament de Cabrera de Mar té exemplars disponibles de la seva guia municipal d'acollida

De l'edició física de la guia municipal d'acollida d'enguany de Cabrera de Mar hi ha exemplars disponibles al consistori del municipi: ho ha comunicat el mateix Ajuntament de Cabrera de Mar mitjançant una nota informativa que ha emès divendres passat, i TITULARS.CAT ha confirmat que a dia d'avui al matí encara en queden. D'aquesta manera des del consistori es poden lliurar els exemplars de la Guia d'acollida-Cabrera de Mar a les persones nouvingudes a la població per tal d'oferir-los informació necessària per a la quotidianitat.

Exemplars de la Guia d'acollida-Cabrera de Mar /
AJUNTAMENT DE CABRERA DE MAR
Aquest document, elaborat a través del Consell Comarcal del Maresme, és bilingüe, oferint a cada exemplar el text en català, més destacat, i en castellà; informa sobre qüestions bàsiques com la ubicació de Catalunya i del municipi, reflectint quins són els drets i deures de la ciutadania. A la guia, l'edició digital de la qual ja estava disponible en PDF al web del consistori almenys des del passat 19 de febrer, també es recullen dades quant al propi Ajuntament de Cabrera de Mar i el padró, així com sobre educació, sanitat, benestar social, treball, joventut, habitatge o transport públic. Hi ha, a més, informació en relació a festes i tradicions.

+info: http://www.cabrerademar.cat

dijous, 12 de juliol de 2018

L'ACA ha fet millores de seguretat estructural als òrgans de desguàs de la Presa de Sant Ponç

Estructura de formigó després dels treballs / ACA
Amb l'objectiu de millorar la seguretat estructural de les cambres dels òrgans de desguàs profunds, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha dut a terme diverses actuacions dins de la Presa de Sant Ponç, al Solsonès: ho ha comunicat la pròpia ACA mitjançant una nota informativa que ha emès dilluns. Els treballs, amb un cost superior als 12.500 euros, s'han centrat en la rehabilitació estructural dels sostres de les cambres, els quals estaven malmesos després de més de 65 anys d'haver-se construït i estar sotmesos a la humitat pròpia de l'interior de la presa. D'aquesta forma, a més de realitzar un correcte manteniment de l'estat de la infraestructura, es millora la seguretat vers els treballadors en termes de risc davant d'un despreniment de material. En aquests espais s'han repicat i netejat amb aigua a pressió les estructures de formigó. Posteriorment, s'ha aplicat morter i un compost químic per a evitar l'impacte de la humitat.

Cambres dels òrgans de desguàs després de l'actuació / ACA
És necessària aquesta rehabilitació estructural per tal de garantir que els operaris i maquinària que transita per sobre del forjat ho faci amb seguretat i sense perill de col·lapse: aquests forjats divideixen, en vertical, la zona superior de la inferior, destinades respectivament al trànsit de personal d'explotació i a la cambra de vàlvules de desguassos de mig fons i de fons. A aquesta rehabilitació, sempre segons explica l'ACA a la referida nota informativa, cal afegir les obres que fa mesos s'estan executant per tal de renovar completament els desguassos de mig fons: dues línies de sortida d'aigua que es renoven completament. Amb aquesta renovació s'actualitza la seguretat i operativitat d'aquestes vies de desguàs de la presa, atès que les existents d'origen presentaven un estat d'envelliment i seguretat en operació millorables. Les obres en qüestió estan pràcticament finalitzades. Amb això, en termes d'operativitat hidràulica, la Presa de Sant Ponç estarà perfectament alineada amb les recomanacions més estrictes a nivell de seguretat i explotació de preses. L'embassament de Sant Ponç està a prop del 99% de la seva capacitat, amb més de 24 hectòmetres cúbics emmagatzemats.

+info: http://aca.gencat.cat

dimecres, 11 de juliol de 2018

Auditada una desena d'habitatges de Montcada i Reixac per a millores energètiques

Es tracta de domicilis susceptibles d'estar en situació vulnerable


Una desena d'habitatges de Montcada i Reixac, susceptibles de trobar-se en situació de vulnerabilitat quant a pobresa energètica, ha passat per una auditoria per tal de millorar-ne l'eficiència i l'estalvi en el consum del subministrament energètic: ho ha comunicat el propi Ajuntament de Montcada i Reixac mitjançant una nota informativa que ha emès divendres passat. Aquesta acció forma part d'un programa de de la Diputació de Barcelona i al qual l'Ajuntament de Montcada i Reixac es va adherir l'any passat: consistia a intervenir a habitatges amb vulnerabilitat. El personal d'aquest projecte ha visitat dos cops cada domicili i ha emès un informe amb accions que els seus propietaris poden dur a terme per tal d'estalviar en la factura de la llum, l'aigua i el gas i també, a quines bonificacions i ajuts poden acollir-se en aquest sentit.

Han variat les recomanacions en funció de cada habitatge, però en termes generals es recomana un canvi de companyia, controlar les potències contractades o afegir-se als abonaments socials que ofereixen algunes empreses de subministraments. L'estudi emès per la Diputació orienta la propietat sobre quin estalvi energètic i econòmic podria arribar a obtenir si s'afegeix a les mesures recomanades. La desena d'habitatges analitzats aquest primer any han anat derivats des de Serveis Socials i corresponen a famílies en situació d'exclusió residencial. "El primer any d'adhesió a aquest projecte el vam concebre com una prova pilot, considerem que els resultats han estat positius i continuarem derivant habitatges a les auditories, per a millorar l'estalvi i ajudar amb les millores energètiques de les famílies amb més vulnerabilitat social", ha indicat, en paraules recollides a la referida nota informativa, la regidora de Serveis Socials i Polítiques d'Inclusió, Mar Sempere.

Informació quant a l'abonament social / AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC

+info: http://www.montcada.cat