dijous, 26 d’abril de 2018

L'Ajuntament de Terrassa implementa millores d'usabilitat a la seva seu electrònica

Uns canvis adreçats a millorar la usabilitat, fent més fàcils els tràmits i la navegació, s'han acabat d'implementar dilluns a la Seu Electrònica de l'Ajuntament de Terrassa. D'una banda, al recurs 'La meva carpeta' s'ha activat el nou sistema de pagament pel que fa a rebuts i a multes, que ara es pot fer sense tenir al davant la notificació corresponent, tan sols és necessari seleccionar el rebut o la multa que es vulgui pagar i introduir el número de targeta; així mateix, s'ha dut a terme una simplificació i millora de la presentació i comprensió de les dades de pagament, recollint només la informació més rellevant i reduint el nombre de clics necessaris per a completar el procés. D'altra banda, la Seu Electrònica ha millorat el seu disseny, que ara permet visualitzar millor els seus continguts a qualsevol dispositiu, sigui ordinador, tauleta o telèfon mòbil, i a més presenta una imatge més moderna i coherent amb el disseny corporatiu municipal.

Aquestes millores que s'han fet efectives formen part del projecte 'L'Ajuntament que m'agrada', amb el qual el consistori terrassenc aposta per una visió integral i de millora contínua de l'atenció ciutadana, amb l'objectiu de simplificar i apropar l'accés a la informació i als tràmits amb l'Ajuntament de Terrassa i avançar, així, cap a un model d'administració moderna, oberta, flexible i accessible, i en el qual l'atenció ciutadana, ja sigui presencial, telefònica o telemàtica, juga un paper fonamental en les relacions entre Administració i ciutadania. Durant l'any passat persones, entitats i empreses van fer, a través de la Seu Electrònica de l'Ajuntament de Terrassa, 92.852 gestions: un 19,1% més que durant l'any 2016. Mitjançant aquest canal es poden realitzar, sense necessitat de desplaçar-se, un total de 334 tràmits diferents amb l'Ajuntament de Terrassa i 20 amb altres administracions.

Captura de pantalla, on s'aprecia la part principal de la pàgina d'inici de la Seu Electrònica / AJ. TERRASSA

+info: http://www.terrassa.cat

dimecres, 25 d’abril de 2018

El nombre de persones catalanes residents a l'estranger ha augmentat un 6,4% interanual

Distribució de la majoria de la ciutadania catalana a
l'estranger en funció del principal continent de
residència (2018) / IDESCAT
A 1 de gener d'enguany el nombre de persones, d'entre la ciutadania catalana, que resideixen a l'estranger és de 302.525, xifra que representa una variació interanual del 6,4%, ha comunicat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mitjançant una nota informativa que ha emès dijous passat. El nombre d'inscrits ha augmentat a totes les comarques i a l'Aran, a excepció de l'Alta Ribagorça i la Terra Alta, on s'ha mantingut estable, i a les Garrigues, amb una lleugera disminució del -0,4%.

Els majors creixements s'observen a Osona, amb un 12,9%; la Garrotxa; amb un 12,0%; el Pla d'Estany, amb un 11,2%; la Selva, amb un 11,0%; el Gironès, amb un 10,4%; i el Vallès Oriental, amb un 10,2%. La gran majoria de la ciutadania catalana que resideixen a l'estranger, sempre segons la referida nota de l'Idescat, es distribueixen a parts pràcticament iguals entre el continent americà i l'europeu: 47,9% i 47,4%, respectivament. En funció de la comarca d'inscripció, cal destacar que 35 comarques i l'Aran tenen més ciutadans residint a la resta d'Europa que a Amèrica: entre aquestes destaquen, amb elevades proporcions, les comarques pirinenques i l'Aran, però també el Solsonès i Osona, on més del 75% dels residents a l'estranger ho fan al continent europeu; a l'altra banda, únicament hi ha 6 comarques que tenen més ciutadans residint a Amèrica que a Europa: aquestes comarques estan encapçalades per la Noguera, amb un percentatge del 69,8.

+info: https://www.idescat.cat

dimarts, 24 d’abril de 2018

Més de 6 milions d'euros preveu destinar l'ACA a restaurar riberes i millorar la connectivitat fluvial

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst destinar més de 6 milions d'euros a restaurar riberes i millorar la connectivitat fluvial: concretament a restaurar la vegetació de ribera i la morfologia de rius i rieres, així com millorar la connectivitat fluvial i la mobilitat dels peixos en els rius catalans, ha informat la pròpia ACA mitjançant una nota informativa que ha emès dissabte passat. Amb la planificació hidrològica vigent, que abasta el període 2016-2021, es preveu una sèrie de millores a les conques dels rius Llobregat, Besòs, Francolí, Gaià, Cardener, Tordera, Fluvià, Muga i Ter, entre d'altres.

Aquestes mesures també contribueixen al compliment dels requeriments i compromisos establerts al Pla de gestió per a la recuperació de l'anguila europea a Catalunya, que deriva de l'aplicació del Reglament 1100/2007 del Consell de la Unió Europea. Catalunya disposa actualment de més de 100 passos de peixos: la majoria d'aquests passos estan requerits i supervisats per l'ACA, milloren la connectivitat fluvial i permeten el pas de peixos i sediments; a això cal sumar 16 actuacions encaminades al mateix objectiu però consistents en l'eliminació total o parcial de rescloses que obstaculitzaven el pas dels peixos. L'any passat s'han construït 7 connectors fluvials en rescloses de les conques internes catalanes: 4 a la conca del Ter, dues a la del Llobregat i una al Besòs. La més recent és la de la resclosa del Molí de la Verneda, a la Riera Major al seu pas per Sant Sadurní d'Osomort.

Mapa amb els resultats de l'avaluació, duta a terme l'any passat, quant a la continuïtat fluvial / ACA

+info: http://aca-web.gencat.cat

dilluns, 23 d’abril de 2018

Sitges reobre la Biblioteca Santiago Rusiñol i inaugura el Cau de Cultura de l'Ajuntament

La Biblioteca Santiago Rusiñol, a Sitges, reobre les portes al públic aquest matí, coincidint amb la celebració, avui, de la Diada de Sant Jordi: l'edifici s'ha remodelat per tal de poder preservar el valuós fons documental i bibliogràfic; al juliol del 2013 l'equipament va haver de tancar com a conseqüència de les deficiències estructurals que tenia i per tal de millorar l'accessibilitat. Al vespre, la inauguració del Cau de Cultura de l'Ajuntament serà l'altre acte especial que també centralitzarà a Sitges la celebració d'aquesta Diada del Llibre: el nou espai, impulsat per la regidoria de Cultura, Tradicions i Festes, neix amb l'objectiu d'esdevenir un punt de trobada i de respondre a les necessitats de les comissions municipals de festes; les obres realitzades per tal de condicionar aquest local, al Carrer Àngel Vidal número 17, han permès adequar el que també serà un espai d'emmagatzematge per a les pròpies comissions.

Rosa Tubau, regidora de Cultura, Tradicions i Festes, en paraules recollides en una nota informativa que l'Ajuntament de Sitges ha emès el passat dia 9 en relació a la reobertura de la biblioteca, assegura que "obrim de nou les portes d'aquesta històrica i estimada Biblioteca Santiago Rusiñol, situada en un espai patrimonial, i ho fem incorporant noves sales de consulta, equipaments digitals i serveis innovadors per tal de fer més accessible la lectura, en el sentit més ampli del terme, a tothom". Precisament Tubau i l'alcalde, Miquel Forns, seran els encarregats d'inaugurar l'altre equipament que protagonitza la jornada a Sitges: el Cau de Cultura. A banda d'aquest dos actes especials d'enguany, els lectors podran dialogar i compartir impressions durant la Diada de Sant Jordi amb els autors locals que signaran els seus darrers llibres a l'estand institucional instal·lat al Passeig de la Ribera, on hi haurà també les altres tradicionals parades de llibres i de roses. Segons expliquen fonts del propi Ajuntament de Sitges mitjançant una altra nota informativa i que el propi consistori ha emès dijous passat quant a aquesta Diada, la ciutat a més oferirà avui la lectura col·lectiva de Cartes impertinents de dona a dona de Maria Aurèlia Capmany, així com lectures d'alumnes d'escoles de Sitges, recitals poètics, l'actuació de la coral Sitges Canta! i l'audició-ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Maricel, amb la qual es posarà punt final a la Diada del llibre i la rosa.

Dades relatives a la Biblioteca Santiago Rusiñol: període 2011-2015 / DIBA.CAT

+info: http://www.sitges.cat

diumenge, 22 d’abril de 2018

IAS i ATSA s'adhereixen al conveni laboral de l'Ajuntament de Sabadell

El personal dels organismes autònoms Informàtica Ajuntament de Sabadell (IAS) i Agència Tributària de Sabadell (ATSA) millorarà en condicions laborals amb l'adhesió al conveni que té la resta de la plantilla municipal, ha informat l'Ajuntament de Sabadell mitjançant una nota informativa que ha emès abans-d'ahir. La referida adhesió es va aprovar al Ple del mes passat amb l'objectiu d'equiparar les condicions laborals i particularment les retributives del personal laboral de l'IAS i de l'ATSA amb els de la resta del consistori.

Part superior de la façana de l'Ajuntament de Sabadell / AJ. SBD
Quant a l'IAS, a més, es busca millorar les condicions laborals dels informàtics per tal d'atraure talent en un àmbit considerat estratègic per l'Ajuntament de Sabadell i ordenar i adaptar a la normativa les eines de planificació de personal per tal de permetre una integració ordenada i fàcil si se n'acordava la dissolució; als treballadors d'aquest organisme, l'adhesió al conveni laboral els comportarà obtenir uns conceptes retributius que no tenien, com ara triennis, i altres complements, per exemple la jornada partida i la plena dedicació, entre d'altres: amb això deixaran de cobrar per incentius, una petició reiterada des de fa anys pels seus directius i representants. Pel que fa a l'ATSA, l'adhesió s'ha dut a terme amb el consens de la part social i els treballadors, ja que disposaven d'un conveni propi: en aquest sentit se'ls han mantingut algunes especificitats pròpies del seu àmbit. En ambdós casos les negociacions s'han fet de manera col·lectiva, amb total acord per part dels sindicats.

+info: http://www.sabadell.cat

dissabte, 21 d’abril de 2018

El Palau Güell mostra, amb visites guiades, els seus indrets més recòndits

Les visites guiades al Palau Güell que porten per títol 'El Palau Güell secret' comencen avui: inclouen l'accés a espais ocults i tancats a la visita pública i que ara s'obren. Al llarg del recorregut, que mostra els indrets més recòndits de l'immoble, s'anirà enfilant la història en general, i la vida quotidiana en particular, de la família Güell. Es tracta de visites que tenen una durada aproximada de 90 minuts, s'ofereixen cada tercer dissabte de mes i compten com a motiu especial amb el fet que enguany se celebra l'Any Güell.

Interior de la capella / RAMON MANENT; DIBA
Amb aquesta activitat, que es fa en grup de només 10 persones, és possible que veure el Palau a la penombra, entrar al despatx i la biblioteca personal de l'industrial i mecenes Eusebi Güell, accedir a la capella del saló central des de l'interior, veure la sala de visites des del trifori superior, escoltar l'orgue a la balconada del costat o gaudir de la vista enlluernadora del terrat il·luminat quan cau el sol sobre Barcelona. Hi ha quatre idiomes amb els quals és possible fer el recorregut guiat per aquesta obra arquitectònica d'Antoni Gaudí: català i anglès a les 20.30h i castellà i francès a les 20.45h.

+info: http://www.palauguell.cat

divendres, 20 d’abril de 2018

La Garriga inaugura el reurbanitzat Carrer Banys

A partir de les 19.30h d'avui es farà la inauguració del Carrer Banys, a la Garriga, un cop finalitzades les obres de reforma en aquesta via. Hi haurà concert de La República Rumbera, una ofrena floral a Santa Rita, diferents promocions als comerços de la zona i altres sorpreses, expliquen fonts de l'Ajuntament de la Garriga mitjançant una nota informativa que el mateix consistori ha emès ahir anunciant aquesta inauguració.

Els treballs han consistit en la millora de la pavimentació del carrer, deixant-lo de plataforma única amb prioritat per als vianants; el soterrament dels serveis aeris de llum i telecomunicacions; així com la renovació dels soterrats d'aigua, gas i clavegueram. El 26 de març es va obrir el carrer al trànsit rodat, després que es produïssin retards en l'execució de les tasques degut a què la prospecció d'aigua que es va fer es va allargar i perquè el clavegueram de la zona estava molt malmès i no es va poder treballar amb maquinària pesant. "Tot i els retards, veïnat, comerciants i Ajuntament han quedat satisfets amb el resultat", remarquen les mateixes fonts de l'Ajuntament de la Garriga a la referida nota.

Plànol de l'àmbit d'actuació / AJUNTAMENT DE LA GARRIGA

+info: http://www.lagarriga.cat