dimarts, 21 d’agost de 2018

Del 2012 a enguany s'han reduït de 34 a 6 els incendis relacionats amb la sega a Catalunya

S'ha reduït a Catalunya en més d'un 80% el nombre d'incendis ocorreguts a causa de l'activitat de la sega des que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va posar en marxa, al 2012, la Campanya de la Sega per a prevenir i minimitzar precisament els risc d'incendis durant aquesta tasca agrícola: ho ha donat a conèixer el mateix Departament mitjançant una nota informativa que ha emès ahir. En concret, aquell primer any es van produir 34 incendis durant la temporada de la sega, mentre que el nombre ha estat 6 enguany.

Els sis incendis d'aquest estiu han cremat 48,08 hectàrees, pràcticament la meitat respecte del 2017. Des que al 2012 l'aleshores Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i actual Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va posar en marxa cada any la Campanya de la Sega, la tendència està sent favorable a la majoria de comarques cerealístiques, ja que van a la baixa el nombre d'incendis i les hectàrees cremades: tot això a causa de la tasca que es fa durant la campanya per part de tots els agents implicats i la col·laboració dels pagesos. Els treballs de la sega són una activitat agrària amb risc d'incendi, bàsicament perquè es duen a terme a temperatures molt elevades, amb humitats baixes i amb una vegetació fàcilment inflamable; a més, aquest perill d'incendi es concentra normalment en unes franges horàries determinades.

Evolució dels incendis relacionats amb la sega a Catalunya, del 2012 al 2018 / GENCAT.CAT

+info: http://agricultura.gencat.cat

dilluns, 20 d’agost de 2018

La web de les Vies Verdes de Girona es renova i absorbeix la de Pirinexus

El format del nou web permet la navegació des de qualsevol
tipus de dispositiu i de pantalla / DIPUTACIÓ DE GIRONA
S'han fusionat en un únic lloc web el portal de les Vies Verdes de Girona i el de la ruta Pirinexus: el portal resultant té l'adreça que ja existia per al de les Vies Verdes de Girona, www.viesverdes.cat, però està totalment renovat. El nou web, segons remarca la Diputació de Girona mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès quant a aquest assumpte, ofereix informació de totes les rutes que gestiona el Consorci de les Vies Verdes de Girona, un organisme de la pròpia Diputació de Girona; les rutes esmentades compten actualment amb més de 350 quilòmetres i estan en procés d'ampliació. El format del nou web, que suposa una absorció del de Pirinexus per part del de les Vies Verdes de Girona, permet la navegació des de qualsevol tipus de dispositiu i de pantalla, ja es tracti d'ordinadors de diferents dimensions o bé tauletes o telèfons mòbils. Els criteris d'accessibilitat aplicats fan possible també la navegació i la lectura de la majoria de la informació del web amb accessoris per a Braille.

Aquest nou lloc web s'ha dissenyat tenint en compte els diferents públics a qui s'adreça la comunicació del Consorci de les Vies Verdes de Girona: usuaris de les rutes, públic institucional i sector privat. La informació de les rutes es diferencia de la informació institucional, de manera que se separa la informació administrativa de la turística, que està disponible en quatre idiomes. El web compleix els requisits de transparència, destaca per la incorporació dels criteris actuals d'accessibilitat i usabilitat seguint els estàndards internacionals del W3C, el World Wide Web Consortium, i està cofinançat pels plans de foment territorial del turisme, de la Generalitat de Catalunya, en concret dins del denominat 'Projecte de millora de les vies verdes de Girona com a infraestructures turístiques inclusives', que està desenvolupant el Consorci de les Vies Verdes de Girona. Va ser l'any 2006 que es va crear el web www.viesverdes.cat i s'havia renovat el 2012, mentre que el web de la ruta Pirinexus, www.pirinexus.cat, estava en funcionament des del 2013. La voluntat del Consorci de les Vies Verdes de Girona ha estat integrar en un mateix domini els dos webs per tal d'evitar duplicitats d'informació i per a millorar-ne la gestió i la usabilitat, així com la interactivitat amb l'usuari i la jerarquització de les marques, i també per a fusionar el trànsit web. A més, s'ha treballat específicament per a oferir informació dels trams de rutes accessibles i perquè qui desitgi planificar una sortida en bicicleta adaptada, cadira de rodes, tàndem, o a peu i amb assistència, puguin conèixer detalladament les possibilitats que ofereixen els traçats.

+info: http://www.ddgi.cat

diumenge, 19 d’agost de 2018

França, Argentina i Alemanya concentren la majoria de maresmencs residents a l'estranger

Les darreres dades oficials situen, a 1 de gener d'enguany, en 11.116 les persones maresmenques registrades com a residents habituals a l'estranger: aquesta xifra és un 7,18% superior a la d'un any abans. França, Argentina i Alemanya són per aquest ordre de rellevància els tres principals països de destí. Totes aquestes dades queden reflectides a l'informe Padró d'habitants residents a l'estranger. Any 2018, datat del passat juny i elaborat per l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, en base al PHRE (Padró d'habitants residents a l'estranger) de l'Idescat.

En relació a l'1 de gener de l'any passat s'han detectat importants creixements de població del Maresme a Irlanda, on ha augmentat un 46,51%; a Noruega, on l'augment ha estat d'un 22,22%; i a Gàmbia, on s'ha incrementat un 20,86%. En canvi, Turquia, Filipines i Cuba han registrat els més intensos descensos de maresmencs residents habituals: -75%, -12,5% i -6,67% respectivament. El municipi del Maresme amb un increment relatiu més intens de la seva població resident habitual a l'estranger ha sigut Òrrius, amb un 200%. Sant Iscle de Vallalta i Tordera són els únics municipis de la comarca on les seves respectives poblacions residents a l'estranger, en relació a un any abans, no han augmentat: en tots dos casos s'ha produït descens. Mataró, capital de la comarca, és del Maresme el municipi amb més persones residents a l'estranger seguit de Calella, Premià de Mar, Pineda de Mar i el Masnou. Sempre segons el referit informe de l'Observatori de Desenvolupament Local i en relació al que el propi Consell Comarcal del Maresme ha emès dijous una nota informativa, el volum de població maresmenca que ha marxat a viure a l'estranger s'ha gairebé triplicat des del 2009, situant el Maresme com la quarta comarca catalana amb major nombre de persones residents a l'estranger, amb una concentració del 3,67% del total català.


Infografia interactiva quant a la població del Maresme que resideix habitualment a l'estranger, a 1 de gener d'enguany / CCMARESME

+info: http://www.ccmaresme.cat

dissabte, 18 d’agost de 2018

La Gorja d'Olduvai és tema d'un monogràfic a 'Journal of Human Evolution'

Ignacio de la Torre, del UCL, i Rafael Mora, del CEPAP, han realitzat conjuntament dues anàlisis d'aquest volum


Recerca de la UAB a Olduvai / UAB
En el seu volum 120, corresponent al juliol passat i de caràcter monogràfic, la prestigiosa revista Journal of Human Evolution resumeix l'activitat desenvolupada entre els anys 2008 i 2016 a la Gorja d'Olduvai, a Tanzània, per un equip multidisciplinari compost d'investigadors internacionals coordinats per Ignacio de la Torre, de l'Institute of Archaeology del University College of London (UCL Institute of Archaeology). Entre els articles d'aquest volum hi ha un quant a l'anàlisi de l'instrumental lític del jaciment olduvaià HWK EE i un altre quant a l'anàlisi del mateix tipus al jaciment acheulià EF-HR: totes dues anàlisis realitzades conjuntament pel propi Ignacio de la Torre i Rafael Mora, director del CEPAP, el Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Segons remarquen fonts de la pròpia UAB mitjançant una nota informativa que la universitat ha emès quant a aquest assumpte el passat dia 2, els resultats exposats als dos articles referits tenen implicacions quant al significat dels canvis en la forma, i possiblement en la funció, de l'instrumental lític. Els materials recuperats permeten aprofundir en les implicacions relacionades amb la substitució dels 'choppers', o cants tallats, que caracteritza l'Olduvaià, pel bifaç, o destral de mà, un nou instrumental que defineix l'Acheulià. Els canvis en la captació de matèries primeres i la seva gestió mitjançant diverses tècniques de talla que estan darrere d'aquests sistemes tècnics diferents denoten profundes transformacions en l'organització social i en l'entorn cognitiu, que posen de manifest la desaparició de l'Homo habilis i la irrupció de l'Homo erectus, considerat a nivell paleoantropològic una forma propera als actuals Homo sapiens. Fins fa escasses dècades considerada el bressol de la humanitat, la Gorja d'Olduvai representa una monumental base de dades composta per nombrosos jaciments que se succeeixen i superposen al llarg d'aquest congost, on està l'origen de la reconstrucció biològica i social de l'Homo habilis i de l'Homo erectus o Homo ergaster.

+info: http://www.uab.cat

divendres, 17 d’agost de 2018

Hi haurà enllumenat per a la façana de l'Escola Teresa Claramunt, a Sabadell

Al final d'agost començaran a Sabadell els treballs per a donar llum al tram de vorera de la Carretera de Molins que correspon a la façana de l'Escola Teresa Claramunt, façana que no havia estat il·luminada: ho han donat a conèixer fonts de l'Ajuntament de Sabadell mitjançant una nota informativa que divendres passat el consistori ha emès. El pressupost per a fer aquest enllumenat públic és de 25.429,72 euros.

Façana de l'Escola Teresa Claramunt / AJ. SBD; GOOGLE
L'actuació consisteix, d'una banda, a instal·lar 10 fanals amb lluminàries LED a la Carretera de Molins de Rei, entre el Carrer de Jacint Verdaguer i el Carrer de Permanyer. D'altra banda, a col·locar dos fanals més, però amb funció de projectors, a la façana del centre escolar i amb nova tecnologia que permetrà canviar-los de color en funció del criteri municipal o dels requeriments pedagògics d'aquesta escola. En concret, sempre segons expliquen les referides fonts de l'Ajuntament de Sabadell a l'esmentada nota, aquest agost s'iniciaran els treballs d'obra civil, que es corresponen amb la rasa, els cables i les fixacions, i que és previst que s'acabin abans de començar el curs; la instal·lació pròpiament dels fanals es farà ja iniciat el curs, però no implicarà cap destorb per a qui transiti per la vorera.

+info: http://www.sabadell.cat

dijous, 16 d’agost de 2018

L'IVGS català a preus corrents cresqué un 2,9% interanual el passat juny

A preus corrents l'Índex de Vendes a les Grans Superfícies (IVGS) de Catalunya ha augmentat al juny del 2018 un 2,9% interanual, segons comunica l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mitjançant una nota informativa que ha emès el passat dia 1. L'IVGS fa el seguiment de les grans superfícies no especialitzades d'una superfície de venda superior a 2.500 metres quadrats, i no inclou les estacions de servei. Per grups de productes, la variació interanual al juny ha estat d'un augment del 3,5% quant a les vendes dels no alimentaris i, pel que fa als d'alimentació, d'un augment del 2%.

En l'acumulat dels primers sis mesos del 2018, sempre segons la referida nota de l'Idescat, la variació de l'IVGS ha estat del -2,5% respecte al mateix període de l'any anterior. Les vendes acumulades en aquest període mostren variacions negatives tant dels productes d'alimentació, en un -1,4%, com de la resta de productes, en un -3,2%, degut als forts decrements registrats els mesos de gener, abril i maig. A preus constants, eliminant per tant l'efecte dels preus, l'índex mostra un increment interanual de l'1% el passat juny; i per grups de productes, les vendes d'alimentació disminueixen un 0,6%, mentre que la resta de productes augmenten un 2,3% en el mateix període.

Taula detallada de dades de l'IVGS de Catalunya del juny passat. L'índex contempla les grans superfícies no especialitzades d'una superfície de venda superior a 2.500 m²; excepte estacions de servei / IDESCAT

+info: https://www.idescat.cat

dimecres, 15 d’agost de 2018

Cardona habilita junt al Camp de Vida Activa una zona d'aparcament per a autocaravanes

L'Ajuntament de Cardona ha remodelat, per a crear una zona d'aparcament per a autocaravanes, part de l'aparcament existent al costat del Camp de Vida Activa, el mateix consistori ha comunicat mitjançant una nota informativa que dijous passat ha emès. El projecte deriva de la política consistorial quant a millora de les infraestructures viàries i dóna resposta dins la vila a l'auge que, segons es remarca a la referida nota, ha experimentat el fenomen de l'autocaravanisme a Catalunya en els darrers anys.

Part remodelada de l'aparcament / AJ. CARDONA
Hi haurà en aquesta zona de serveis sistemes de buidatge d'aigües grises, que són les de dutxa, lavabo i pica, i també sistemes de buidatge d'aigües negres, que són les fecals; així mateix l'àrea tindrà preses d'aigua potable i dipòsits per a recollida de residus sòlids domèstics; disposarà també de panells informatius per al correcte ús de les instal·lacions. Les autocaravanes hauran d'estar estacionades i en cap cas es permetrà l'acampada. Els vehicles no podran desplegar mecanismes i no es permetrà col·locar taules ni cadires. Des de l'Ajuntament de Cardona es posa èmfasi en l'ús de l'àrea exclusivament per a autocaravanes i que no es permet rentar el cotxe.

+info: http://www.cardona.cat