dimecres, 22 de febrer de 2017

Aprovada la delimitació d'un entorn de protecció al voltant del Castell d'Oix

Castell d'Oix / GENCAT.CAT
El Govern català ha aprovat establir un entorn de protecció del Castell d'Oix, ha informat ahir la Generalitat en una nota informativa. Aquest entorn de protecció al voltant del Castell d'Oix, monument situat al municipi de Montagut i Oix (la Garrotxa), vol garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millor condicions possibles. Per això, l'entorn delimitat vetlla per la correcta visualització del monument i per la integració harmònica de les possible edificacions, instal·lacions o usos que s'hi puguin establir en el futur. Tot i així, la delimitació també manté la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris per a la correcta percepció visual del castell, declarat bé cultural d'interès nacional i que es pot admirar des de molts indrets que l'envolten. La relació que actualment té l'edifici amb el seu voltant, majoritàriament natural, fa que l'entorn de protecció abasti la zona de pastures i vegetació més propera a ella, amb la intenció de preservar l'harmonia del monument amb el paisatge, es destaca per part de la Generalitat.

El Castell d'Oix el van construir, al segle XV, els senyors de Bestrecà, que abans ocupaven un altre castell, al cim de la muntanya dintre el terme de Beget; el trasllat el va motivar el fet que els Baturell, senyors de Bestrecà, van patir l'assalt remença. Al segle XVII, el marquès d'Almazán volia enderrocar el castell amb l'excusa que era un refugi de bandolers, però davant la protesta que va provocar aquesta intenció l'ordre es va derogar. A la segona meitat del segle XVIII les propietats van passar a la família Sants i al començament del segle XIX consta com a senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sants i Baturell qui el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio. Els va succeir el seu fill Bonaventura de Sants i de Gregorio, que morí sense descendència i el títol de Bestrecà va anar a parar aleshores als marquesos de Monistrol, els Escribà de Romaní, fins que es va perdre.

+info: http://generalitatgirona.gencat.cat

Cap comentari:

Publica un comentari