diumenge, 26 d’octubre de 2014

L'arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas reconegut com a mataroní il·lustre

El Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró ha acollit aquest passat dijous l'acte institucional de nomenament de Marià Ribas (Mataró 1902-1996) com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 i que ara s'ha fet realitat amb el descobriment del retrat que ha fet l'artista Manuel Cusachs. Un centenar de persones han assistit a l'acte, que ha presidit l'alcalde, Joan Mora. Durant l'acte també han intervingut Maria Ribas, filla de l'arqueòleg homenatjat; Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal; el pintor Manuel Cusachs i el regidor Miquel Rey, responsable d'instruir l'expedient de nomenament i homenatge d'aquest nou mataroní il·lustre. A part de poder veure per primera vegada el quadre amb la imatge de l'arqueòleg que aviat estarà penjat a la Galeria de Mataronins Il·lustres, els assistents a l'acte han tingut l'ocasió de sentir la glossa de Ribas que ha fet Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La proposta del seu nomenament de Marià Ribas com a mataroní il·lustre va ser impulsada pel Grup d'Història del Casal fa tres anys amb motiu del 15è aniversari de la seva mort, i s'hi van afegir 169 entitats i persones de la comarca.

Marià Ribas va ser un arqueòleg de formació autodidacta, pioner en la utilització de tècniques i metodologies d'excavació. Va iniciar-se en l'aprenentatge d'activitats relacionades amb l'arquitectura i la construcció sent de la mà de l'arquitecte municipal Lluís Gallifa i després va treballar com a delineant del Servei d'Arquitectura del negociat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Va col·laborar en les excavacions arqueològiques que es realitzaven al casc antic de Barcelona: muralla romana, Plaça del Rei, Carrer dels Comptes de Barcelona, Plaça de la Catedral i Plaça de la Vil·la de Madrid. També va treballar al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació de Barcelona, institució on va guanyar una plaça de dibuixant. Malgrat que era dibuixant, l'arqueologia va ser sempre la seva vocació. Els primers contactes els va tenir a través de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del seu germà gran. Tanmateix, va adquirir formació i metodologia amb Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat. Gràcies a ell va conèixer a Pere Bosch i Gimpera, quan era el cap del Servei d'Arqueologia de l'IEC. Llavors es va relacionar amb Josep Coromines, J. de Calaçans Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres investigadors que li van inculcar la voluntat de recerca meticulosa i constant que és a la base de l'important arxiu documental que va crear sobre els jaciments arqueològics de la comarca. Després de la Guerra Civil va formar part del Comitè Local de Patrimoni, nomenat per l'alcalde de Mataró del moment, per tal de salvaguardar el patrimoni artístic i cultural de la ciutat, essencialment el de caire religiós. L'Ajuntament mataroní li va proporcionar aleshores una autorització per tal d'entrar a les esglésies i convents i així documentar les obres que no havien estat destruïdes. Va ser als anys seixanta quan Ribas va desenvolupar una intensa activitat junt a un seguit d'aficionats a l'arqueologia, sent l'any 1961 quan va protagonitzar el descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder. Durant les dues darreres dècades del segle XX va seguir col·laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria-Centre d'Estudis Locals de Mataró.

Maria Ribas, filla de l'arqueòleg, i Joan Mora, alcalde de Mataró, en el moment de descobrir el quadre de Marià Ribas, fet per Manuel Cusachs / A.C.

+info: http://www.mataro.cat

Cap comentari:

Publica un comentari