Grècia a l'espera d'un acord després d'haver demanat un tercer rescat i presentat mesures

Les propostes presentades finalment per part de Grècia a les institucions europees de cara a realitzar una sèrie de reformes que permeti la viabilitat econòmica futura d'Atenes estan sent analitzades des d'ahir per Brussel·les. Si bé aquest divendres ha estat el grup de treball de l'euro la primera instància europea a estudiar les mesures de Tsipras, avui és el torn del ministres de Finances europeus, el vistiplau dels quals serà decisiu per a la validació definitiva que tindria lloc demà per part dels caps d'Estat i de Govern d'Europa, que preveuen organitzar dues cimeres extraordinàries successives: una dels 19 estats membres de l'Eurozona i l'altra del conjunt dels 28 estats de la Unió. Les mesures que Tsipras i el seu nou ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, designat dimarts passat arran de la dimissió de Varoufakis, es concretaven dijous després que el dia anterior Grècia hagués demanat formalment al Mecanisme d'Estabilitat Europea, el MEDE (o ESM per les seves sigles en anglès), un tercer rescat a canvi d'aqueses mateixes mesures, aleshores encara per concretar: el rescat té un valor de 53.000 milions d'euros i una durada de tres anys. Les mesures en qüestió, que a la mateixa carta de petició del rescat, s'especifica que començarien a aplicar-se la setmana que ve, passarien a grans trets per la reforma de l'IVA, de l'impost de societats i de les jubilacions, així com per algunes privatitzacions. El mateix dimecres Tsipras va comparèixer al Parlament Europeu per tal de defensar la línia que el seu Govern ha seguit fins aquell moment.

Un cop conegudes dijous a última hora, se sap que les mesures d'austeritat proposades per Grècia passarien per augmentar al 13% l'IVA als hotels i el 23% a restaurants i transports, i eliminar l'IVA superreduït a les illes gregues; es penalitzaria la jubilació anticipada i s'allargaria l'edat de jubilació als 67 anys; també es preveuria una reducció de la despesa militar, qüestió que per a molts s'ha vist com un dels grans aspectes negatius de l'economia grega per l'elevada despesa militar d'aquest país en relació al seu PIB; el paquet de reformes, que s'aplicarien en els propers dos anys i permetrien un estalvi d'uns 13.000 milions d'euros, també contemplaria la privatització dels ports del Pireu, d'Hel·linikon i de Tessalònica. Les reformes de Grècia es van presentar dijous, gairebé a última hora de la jornada, quan ja quasi expirava el termini per tal d'enviar-les a Brussel·les, el mateix dia que uns 4.000 ciutadans es van manifestar a la Plaça Syntagma a favor de la pertinença de Grècia a l'euro i també la mateixa jornada que es perllongava per segona vegada el control de capitals al país hel·lè: un "corralito" que hauria d'haver acabat en un principi dimarts passat i que finalment s'ha allargat primer fins dijous i després durant tot el que ha quedat de setmana, tot plegat a l'espera d'allò que es pugui decidir finalment demà. Alemanya, malgrat les al·lusions de l'FMI en els darrers dies a una conveniència de reestructuració del deute grec, anunciava el mateix dijous a través del seu ministre de Finances, Wolfgang Schauble, que si bé es pot considerar allargar terminis de pagament i aplicar reduccions de tipus d'interès, no es renunciaria a cobrar el total del deute, descartant així d'entrada la possibilitat d'alguna quitança. Mentrestant, el Banc Central Europeu (BCE) ha mantingut, després de prendre la decisió dilluns passat, el seu suport per tal de proveir liquiditat al sistema financer grec almenys durant aquesta setmana, si bé no ha acceptat augmentar el màxim disponible per a préstecs d'emergència a Grècia, que és d'una quantia de 89.000 milions d'euros. A l'espera, doncs, de les properes decisions que es prenguin a nivell europeu, Grècia viu pendent també del retorn de 3.500 milions d'euros que ha de fer efectiu al BCE el dia 20 d'aquest mateix mes de juliol. Així mateix, les cues diàries de la ciutadania grega davant dels caixers automàtics s'ha mantingut durant aquests dies per tal de treure els 60 euros diaris permesos: algunes informacions ja apunten a l'escassedat d'efectiu que comença a afectar de manera seriosa tant a particulars com a comerços.

La carta de petició del tercer rescat enviada per part de Grècia al MEDE / MNEC.GR

+info:  http://www.primeminister.gov.gr