Un grup d’investigadors liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat una de les primeres evidències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d’antics guerrers escites a la serralada de l’Altai, que ocupa territoris de Rússia i Kazakhstan a l’oest i de Mongòlia i la Xina a la cara est. Els guerrers escites van viure fa més de 2.000 anys a Mongòlia. Històricament l’estepa de l’Àsia Central ha estat un corredor per les poblacions asiàtiques i europees, comportant la gran diversitat poblacional actual. En èpoques antigues, però, les muntanyes de l’Altai, situades al bell mig de l’estepa, van suposar una barrera important per a què les poblacions d’ambdós costats convisquessin i es barregessin. Així van romandre diferenciades durant mil·lennis: l’europea a la part occidental i l’asiàtica a l’est.
La recerca realitzada per investigadors de la UAB, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) aporta noves dades sobre quan i com es va produir aquesta barreja genètica euroasiàtica. Al laboratori de paleogenètica de la UAB els investigadors han analitzat l’ADN mitocondrial (que es transmet per via materna i permet seguir el rastre dels nostres avantpassats) extret d’ossos i dents de 19 esquelets de les edats de Bronze (s. XX a VII aC) i de Ferro (s. VII a II aC) de la zona de l’Altai situada a Mongòlia. Aquestes restes provenen de tombes localitzades fa set anys en una recerca en què es van descobrir esquelets de guerrers escites i que va suposar la primera evidència d’aquesta cultura a l’est asiàtic. Els resultats publicats a la revista PLOS ONE, indiquen, en contra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d’una migració europea cap a l’est, sinó d’una expansió demogràfica de la població local d’Àsia Central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita hi va comportar.
[caption id="" align="aligncenter" width="290"] Restes de guerrers escites / UAB[/caption]
+info: http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0048904
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada