Trobat un espai domèstic neandertal al jaciment prehistòric de l'Abric Romaní

Els fogars, les eines de pedra i ossos d'animals avalen
l'activitat dels neandertals a l'Abric Romaní / GERARD
CAMPENY; IPHES

Un espai domèstic ben conservat i delimitat, amb fogars, eines de pedra i ossos d'animals de fa 60.000 anys, descobert aquest passat mes d'agost al nivell Q de l'Abric Romaní, de Capellades (Anoia), ha permès conèixer com era una casa comunal neandertal, atès que per als científics esdevé una prova concloent que evidencia com vivia i organitzava l'espai aquesta espècie: un recinte possiblement tancat en forma el·lipsis. La troballa ha tingut lloc durant la campanya d'excavació que s'ha realitzat aquest mes passat sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i en relació a la qual cosa ha informat TITULARS.CAT (bloc del 15/08/2016). L'equip d'investigadors que hi ha treballat ha constatat que un grup humà de l'espècie Homo neanderthalensis, format probablement per entre 30 i 40 individus, va organitzar a l'interior de l'Abric una zona domèstica per dur a terme tot tipus d'activitats. Estava formada per tres fogars centrals i 14 de perifèrics que jerarquitzaven l'espai distribuït sota la visera de l'abric. S'han observat tres àrees ben definides per a diferents usos i funcions. Les bandes més pròximes i en contacte amb la paret de l'abric actuarien com a àrees dormitori. Al mig, els fogars centrals on es desenvoluparien les activitats domèstiques. Finalment, la zona més allunyada de la paret s'utilitzava com un abocador d'escombraries.

A més, dins de l'àrea interior esmentada s'ha pogut constatar l'existència de diverses estructures o modificacions intencionals de l'espai per dur-hi activitats com covetes excavades a terra, fogars i forats de pal. En aquest nivell al llarg de tres anys d'excavacions s'han recuperat més de 10.000 restes que donen testimoni d'aquestes activitats: eines de pedra i ossos d'animals. "Els autors d'aquestes accions eren comunitats de caçadors de cavalls, cérvols i cabres, i també recol·lectors de llenya de pi, entre d'altres recursos vegetals, que es varen establir estacionalment en aquest abric", observa Eudald Carbonell, director de l'excavació, investigador de l'IPHES i docent a la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona. "El foc era l'element central d'aquests campaments ja que servia per il·luminar, escalfar, coure els aliments i per eliminar les deixalles, a més de ser un element organitzador de l'espai i de socialització", ha afegit. De fet la bona conservació dels fogars d'aquest jaciment li atorga una singularitat per al coneixement de les activitats pirotècniques dels neandertals i del seu estil de vida. Per a l'equip que treballa a l'Abric Romaní, aquesta nova descoberta permet postular què els neandertals tenien estructures i espais organitzat semblants als de l'Homo sapiens, una prova més de la complexitat social i organitzativa d'aquesta espècie desapareguda. En definitiva, els científics conclouen, que neandertals i sapiens, tot i ser espècies paleontològiques diferents, tenien formes similars de viure i d'organitzar l'espai.

Conjunt de l'espai domèstic, ben conservat i delimitat, de fa uns 60.000 anys i descobert el mes passat a l'Abric Romaní / GERARD CAMPENY; IPHES

+info: http://www.iphes.cat