dijous, 2 d’agost de 2012

Un estudi confirma que un meteorit va causar l'extinció dels dinosauris.

Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell

Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.

Un estudi liderat per Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i investigador associat de l'ICP, reforça la hipòtesi que l'extinció dels dinosaures va poder ser brusca i sobtada a causa de l'impacte d'un asteroide a la Terra i al gran desajust mediambiental originat. El treball del grup de recerca Aragosaurus-IUCA, en el que participen investigadors de l'ICP i altres experts catalans, francesos i italians, mostra que els sauròpodes - dinosaures herbívors, amb coll i cua llargues i de caminar quadrúpede -, que van viure al final del Cretaci a Europa van mantenir la seva diversitat fins a la seva extinció, fa uns 65 milions d'anys. Això, per tant, significaria que el declivi en la seva diversitat fins a la seva extinció no va ser gradual, com proposen les hipòtesis gradualistes.

La revista científica Paleo 3 recull en la seva última edició els resultats científics obtinguts de l'anàlisi de les restes fòssils de dinosaures sauròpodes, que han estat trobats en els actuals Pirineus. En concret, els investigadors han realitzat un estudi detallat dels ossos de fèmur trobats en jaciments dels Pirineus i el sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part d'una gran illa anomenada Illa Ibero-Armoricana, en un antic arxipèlag que va existir al sud d'Europa.

Fèmur d'Ampelosaurus ataci, un de los sauròpodes estudiats.

Fèmur d'Ampelosaurus ataci, un de los sauròpodes estudiats.

El treball, liderat per investigadors del grup Aragosaurus de Saragossa, ha comptat amb la col·laboració de científics de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​el Musée des Dinosaures, el Museu de la Conca Dellà, l'Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia i el Museum d'Histoire Naturelle d'Aix-en-Provence.

L'extinció dels dinosaures és un dels fets més rellevants de la història de la vida a la Terra al relacionar-se amb l'impacte d'un gran objecte extraterrestre. Tanmateix, hi ha pocs llocs al món on hi hagi un registre fòssil de dinosaures coincidint amb el límit del Cretaci, fa 65 milions d'anys. La major part de la informació registrada fins a l'actualitat es basava en l'abundant i ben conegut registre fòssil de dinosaures de l'oest d'Amèrica del Nord. El que va succeir a la resta del món era bastant desconegut.

En el treball publicat ara per la revista Paleo 3 es realitza per primera vegada un estudi exhaustiu dels fòssils de dinosaures sauròpodes d'Europa en els últims milions d'anys del Cretaci. En aquest sentit, l'article científic demostra que els Pirineus és un lloc ideal per donar respostes a si l'impacte de l'asteroide va ser o no la causa de l'extinció dels dinosaures.

 

Reconstrucció d'un titanosaure

Reconstrucció d'un titanosaure en un paisatge del Cretaci a Coll de Nargó. Oscar Sanisidro. ICP

L'estudi exposa noves i interessants dades sobre quants tàxons de sauròpodes van viure al sud d'Europa en els últims 6,5 milions d'anys abans de l'extinció. Un altre aspecte significatiu del treball és la correlació i la datació de les localitats amb fòssils de dinosaures, fet que ha permès establir una successió temporal d'aquests animals a l'illa sud-europea. En ella s'ha comprovat que van existir diverses formes de sauròpodes del grup dels titanosaures.

A més, els investigadors han estudiat una mostra àmplia de fèmurs de dinosaures sauròpodes i han observat múltiples diferències que apunten a una destacada diversitat de formes en els últims deu milions d'anys del Cretaci (Campanià i Maastrichtià).

Els sauròpodes van ser diversos (almenys quatre formes diferents) a la fi del període anomenat Campanià. En el següent període Maastrichtià i especialment en la seva part final, aquests sauròpodes van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys. És a dir, el treball indica que per ara no hi ha evidències que mostren un declivi en la seva diversitat al final del Cretaci abans de la seva extinció.

 

+info: http://www.icp.cat

Imatge

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada